A Kiba Point totes les teves activitats són totalment exclusives. Només tu i el teu guia, el que significa que pots prendre les coses completament al teu ritme.

Els vehicles 4x4 de cara oberta són una gran manera de veure les coses. Per cobrir una mica de distància quan això és el que es necessita. I per descomptat hi ha moments en què et donen les millors vistes, accessos i oportunitats fotògrafes. Però les guies aquí els agrada conservar esponteneïtat allà on puguin. Sovint, la millor manera de veure les coses, per evitar la dispersió d'animals des d'una riba del llac, o espantar un ramat d'elefants mentre alimenten el seu camí a través d'un tram d'exuberant pastures, és baixar i treballar tranquil·lament el nostre camí cap a una bona posició a peu.

I el mateix passa amb els safaris de vaixells. Només estar al riu, no importa el joc - és un contrast fantasiós amb el temps passat en un vehicle. A la deriva en silenci cap avall, espiral suaument en el corrent, veure les ribes del riu es desenvolupen és difícil de superar.

I de vegades la millor manera de veure el joc és deixar-lo arribar a tu. Esmorzar en un banc de sorra a la gola de Stigler veient esquives àguiles coronades de caça de monjos i escoltant cires de Hyraxes mentre penja un ganxo a l'aigua.

Tot plegat, els dies a Kiba Point no es tracta de marcar la casella, ni de conduir sense fi a la recerca del proper animal. És una sensació d'absorció gradual en aquest racó del món natural que sents.

Aquesta és una passió peculiar de l'Àfrica oriental i la manera com es feien les coses en els vells temps; amb el mínim d'enrenou, però sense esgotar cap de les comoditats. Com és tan sovint el camí, quan es limita els adorns que li permet veure realment el que és especial, el que està passant al seu voltant.

Veient l'elefant a mesura que passen pel vostre campament a la llum de la lluna, els peus silenciosos a la sorra càlida o simplement mirant pel sostre de la mosquitera de la vostra tenda des de la comoditat del vostre dormitori.

Nòmada ha estat fent això ara des de fa prop de 20 anys. Les reaccions de la gent varien, alguns ho consideren bastant emocional, altres senten una sensació de llibertat i alliberament com a nen (un home va córrer en petits cercles plorant com un any 5) i, per descomptat, alguns admeten sentir-se una mica espantat.

Però simplement no és exagerat dir que en tots aquests anys, pràcticament ningú es penedeix de provar aquesta experiència més especial.